Aleksandr Golovànov

**Aleksandr Golovànov**
	;
Biografia
Naixement	7 agost 1904 ; Nijni Nóvgorod (Rússia)
Mort	22 setembre 1975 (71 anys); Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Dades personals
Formació	Acadèmia Militar de l'Estat Major de les Forces Armades de Rússia
Activitat
Ocupació	militar, polític
Activitat	1919-1953
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Rus; Unió Soviètica
Branca militar	Força Aèria Soviètica
Rang militar	Mariscal de la Força Aèria
Comandant de (OBSOLET)	18è Exèrcit de l'Aire
Conflicte	Guerra Soviètico-Japonesa ; Guerra Soviètico-Finesa ; Segona Guerra Mundial
Premis
	Orde de Lenin ; Orde de la Bandera Roja; Orde de Suvorov

Aleksandr Evgenievitx Golovànov (1904-1975) va ser un pilot soviètic. El 1943 esdevingué Mariscal de la Força Aèria (el segon després d'Aleksandr Nóvikov, i el 19 d'agost de 1944 va ser promogut al rang de Cap Mariscal de la Força Aèria.

Fill d'un treballador de transport fluvial, va ingressar el 1919 a l'Exèrcit Roig, i membre del Partit Comunista des del 1929. El 1931 treballà al Comissariat dels Treballadors de la Indústria Pesant, aprenent a volar a un aero-club. Es graduà a l'Escola de Vol de Osoaviakhim el 1932, obtenint el títol de pilot. Entre 1933 i 1941 treballà a l'aviació civil. El 1938 és cap de la Flota Aèria Experimental. Participà en les Guerres Frontereres Soviètico-Japoneses de 1938-1939 (prenent part a la batalla de Khalkhin Gol) i a la Guerra Soviètico-Finesa de l'hivern de 1939-40 (a on obtingué la seva Orde de Lenin).

Des de l'inici de la Gran Guerra Patriòtica va ser comandant del 212è Regiment de l'Aire de Bombarders de Llarg Abast, sent nomenat posteriorment comandant d'una divisió de bombarders de llarg abast, subordinat a la Comandament Suprem. La divisió realitzà bombardeigs (amb la seva participació personal) en el curs de les operacions de Stalingrad, Kursk, Kharkov, així com ciutats enemigues com Berlín, Königsberg, Danzig, Ploiesti i d'altres. Des de febrer de 1943 va ser nomenat Comandant de la Força Aèria de Llarg Abast, transformada en el 18è Exèrcit de l'Aire el desembre de 1944. Les seves unitats van portar a terme diversos atacs aeris contra la rereguarda de l'Eix, donant suport a les forces terrestres a les operacions de Prússia Oriental, Viena o Berlín, així com als Partisans iugoslaus.

Després de la guerra, comandà l'aviació soviètica de llarg abast; el 1952 és nomenat Comandant del Cos Aerotransportat, i el 1953 passa a la reserva. També el 1953 ingressa com a diputat al Soviet Suprem.

Condecoracions

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksandr Golovànov